L’Havanera

L’Havanera és per nosaltres una paraula molt gran, és un estil musical, unaimg_8938 forma de cantar, un aprenentatge, una filosofia, a la fi una forma de transmetre històries properes a nosaltres, que en alguns casos son reals, i que intentem transmetre a la gent que ens ve a escoltar.

L’havanera és un estil musical dels que ha anat i ha tornat. Aquí a Europa estava la contradansa(   ) aquesta contradansa mitjançant el transport marítim que es feia amb Cuba desde aquí Espanya hi va arribar, aquest ritme es va anar modificant amb aportacions de la música africana dels músics cubans, aquesta mezcla, d’ aquest mestizatge va apareixer l’havanera. Aquest ritme va anar prenent cos i forma i a va tornar a vindre cap a Europa seguint el mateix camí de retorn. Aquest procés va ser llarg i complex, se van tindre que fusionar moltes coses, estils, a la fí ritmes que realment provenien de tres continents, Amèrica, Europa i Àfrica.

L’havanera es va popularitzar a Espanya de la mà, en part, de la sarsuela. Moltes sarsueles incorporaven una havanera en la seva representació. Don Gil de Alcalà, Maruxa són uns exemples.

Inclùs la música clàssica, que podriem dir culta, també va incorporar les havaneres en el seu repretori, destaquen “La Paloma” del compositor basc Sebastián Iradier, “Carmen” de George Bizet, “Rhapsodie espagnole” de Ravel són exemples molt representatius. “La Suite espanyola” de Isaac Albéniz i les “Cuatro piezas españolas” per a piano del mestre Manuel de Falla també ens diuen que l’havanera no era un gènere petit, sino que per a grans compositors va ser la font d’inspiració per composar importants peces musicals tenint com a base l’estructura de l’havanera.img_8835

A la segona mitad del segle XX l’havanera va proliferar per tres llocs principalment aquí a la península. Al País Valencià com a cant coral i polifonia sobretot a Torrevella i Crevillent, també va tenir importància per Cantàbria, Astúries i el País Basc i per la zona de Catalunya que es vincula molt pel cant de taverna.

L’havanera es canta en català i castellà. Normalment les castellanes són les més antigues i expliquen històries viscudes per la gent. Canten als amors i desamors, en hi han de tràgiques, en hi han de picarones, sempre intentant donar una explicació de fets o històries que passaven en aquell temps. Igual que les que passen avui en dia, però contades en forma d’havanera.

L’havanera aquí Catalunya va tenir molta difusió des de la part de la Costa Brava sobretot pels festivals que allí se celebraven, el dia 2 de setembre 1966 es va celebrar a Calella de Palafrugell la primera cantada d’havaneres cara al públic, actualment encara se celebra i cada any té un èxit molt important i tracendeix per tota Catalunya.

També s’ha de fer esment de que a l’any 1994 es va crear la Fundació Ernest Moratò per impulsar l’investigació de l’havanera i ser un referent d’informació i publicacions per als grups d’havaneres que actuem per tota Catalunya.

L’havanera sempre va lligada al Rom Cremat, no pot haver una cantada si a mitja part no es reparteix un bon cremat.

Mestre Ortega Monasterio
Mestre Ortega Monasterio

Finalment voldria nombrar tres persones que per a mí han estat un referent dintre del nóm de l’havanera. El primer seria el mestre Ortega Monasterio, ha estat un dels compositors més prolífic i millor dintre del camp de l’havanera, autor del “Meu Avi”, qui no coneix i no ha cantat aquesta havanera?. No pot haver una cantada d’havaneres si al final no se canta aquesta cançó. Jo vaig tenir l’ocasió de compartir escenari i parlar amb ell a la Cantada d’Havaneres que es va fer a Moncada i Rexach pels “100 Anys de l’Havanera”.

 

Càstor PérezCàstor Pérez un amic, un company, que quant cantava i tocava era tot poesia, un saber fer que transmitia a tots els que tenia al seu costat. És l’autor junt amb la seva dona de “Vestida de nit”. Vam tocar junts a la Cantada d’Havaneres que es va fer al Palau Bofarull de Reus per recollir diners per ajudar al Casal Català de Cuba. Allí formava el grup Duet. Hi ha que dir que Càstor que per desgràcia avui no el tenim entre nosaltres, una gran persona i cantant, la seva filla Sílvia Pérez ha heretat tota aquesta sensibilitat. La grandesa del seu pare es lo que transmet damunt de l’escenari passat pel sedàs de la seva pròpia elegància i gust pel cantar.

andreuPer acabar Andreu Navarro, també un gran personatge que va influir moltíssim en ensenyar-me aagradar i aficionar-me per l’havanera. Vaig tocar amb ell a Ripollet, a Bot, doncs formava part del grup “L’Espingari”. Gran conversador, era un pou de sabiduria, un aficionat a la cuina, com a practicant i com a usuari del bon menjar. Era un organitzador magistral, feia implicar a tothom i amb gust per tirar qualsevol projecte endavant. Era un lluitador infatigable.

 

Quan pujo a l’escenari segur que sempre el tinc al meu costat, ajudant-me a superar i sobretot estimar el que estic fent, com és cantar i intentar transmetre el gust per l’havanera a tota la gent que m’està escoltant.